dissabte, 24 de novembre del 2012

Tornar-hi... Com Costa!!!

Qui m'ho anava a dir, a mi... que m'estaria 1 MES sense tocar la bici!!!
Be, poc n'ha faltat, 28 dies des de la darrera sortida (amb en Martí i companyia) el 27 d'octubre (per Montnegre) i des de la darrera crònica "El Turó... Sortida de Calendari" que no escric al bloc. Mandra i que no tenia gaire res a explicar.
Després de la darrera sortida, un refredat de 5 dies. Tot seguit, una setmana fent bondat, que si no no em podran operar!!! Així que fet i fotut ja van passar dues setmanes (13 dies). Operació del tabic nassal sense complicacions... però es clar, toca repòs. El metge em diu que dues setmanes mínim, i que he de notar millores a partir d'un mes.
Faig bondat, i com la feina m'apreta... ja em va be. Repòs i treball a casa al 125% més de 10 hores al dia, això de ser autònom i treballar a casa te les seves avantatges però, creieu-me, que també te els seus inconvenients. Però m'ha anat be, he pogut treure'm la feina i ara podré tornar a fer "forats" als dies per poder escapar-me com estava acostumat, espero.

Be, que avui ha estat la meva tornada al mon BTTtero i res millor que fer-ho amb bona companyia. Així que a les 8:15 del matí quedo amb l'Edu, que ha quedat amb un seu company, en Borja que ve amb un seu company. Ahir varem parlar de fer una ruta per St.Miquel - Celrà - Els Àngels sense allargar massa, que a les 11 i poc l'Edu ha de tornar ser a casa. Intentarem fer el que podem!!!

Comencem pujant a St.Miquel agafant la pista de la font Picant i a poc de passar la variant, anem a buscar la pista de Montjuïc (El mur), camí de pedres i per sota de St.Miquel fem un corriol i pista cap avall a Celrà.
Com el previst sempre es pot canviar depenent del personal que pedala junt... avui sembla ser que no hi ha cap coix i podrem "retocar" una mica la rutilla (amb el permís de l'Edu, jejeje)

A Celrà, corriols i camins per anar a Juià, on proposo de pujar un petit "turonet", i anem a St.Joan Salerm, fem un tall del final de la Cursa de St.Martí Vell, que en algun tram hem carregat amb la bici a peu, però un cop hem arribat a la pista, la hem seguit cap avall i ja hem pogut seguir sense tornar a baixar de la bici.
Ens trobem ja quasi tocar St.Martí Vell, així que fem el primer tram de la cursa, un camí de pujada als Àngels que es d'aquells que agrada de fer, doncs no es pista ni tampoc corriol, puja però es pot fer a bon ritme.
Ens trobem amb la pista que puja de Madremanya i nosaltres seguim direcció a Els Àngels per la Castanyeda... després de baixar un tall petit i adonar-nos que es fa tard, decidim fer mitja volta i anar a buscar la carretera de Madremanya i fer un km. d'asfalt fins dalt a Els Àngels.
En aquestes que l'Edu a pogut avisar la família de que anem tard... de fet ja hauria de ser a casa!!!
Dalt a Els Àngels, veig i saludo un company, en Ramon de "Inquiets" i "Menjacamins" alhora... que va amb la "flaca", si hagués anat amb la BTT segur que s'afegeix a fer la baixada amb nosaltres. Hem de fer una sortida junts, Ramon!!!

Fem el camí d'apeu de baixada, i a poc de baixar que saludem en Quintana (Josep), que puja amb una bona colla. Seguim fent tot el camí d'apeu fins La Casa de les Figues i pista avall fins la Font del Ferro, St.Daniel i cap a casa. Em noto les cames carregades, si apreto més, em clavo!!! Les rampes comencen, així que podem donar per bona la sortida, ha treballat on tenia que treballar, i es fa notar.

Bona sortida, molt bona companyia, bon nivell de pedaleig i que per haver tingut un "parón" d'un mes he aguantat com un "jabato". Content i satisfet.
Ara a per la propera, Companys!!!

Finalment, 3:50Hr, 42'5Km i un desnivell+ de 1075mts.
Ruta



Salut!!!

3 comentaris:

  1. un luxe Xevi compartir mati amb tu!!
    no has perdut la forma...com pujes com baixes, i que collonut que ets!!!
    En vull mes sortides com aquesta!!
    Anims amb la recuperacio!! ja la tens a punt!!!

    ResponElimina
  2. Xevi, la mare quet va parir, ande cojones te metes nenggggg!!!!!! precisamente el otro día le comentaba a Pipo ande cojones esta nuestro barrufet que no se le ve por ningún sitio y míralo el que callado se lo tenía, tu, que te mejores lo antes posible, aunque veo que ya estas bien ya, y cuando quieras, tus niñas de l'escoleta, te pueden sacar para que cojas otra vez la forma, je, je, ya sabes. Un saludo.

    ResponElimina